L’ENTONACIÓ DEL CANAREU: UNA PRIMERA DESCRIPCIÓ

Autor: Joan Borràs Comes

Aquesta comunicació pretén fer una primera descripció del canareu, així com situar-lo en el context dels diferents parlars catalans. Prieto & Pradilla (2002, 2004) ja constataven que el català central i el tortosí realitzaven de manera diferent les oracions interrogatives absolutes (p. ex., menys freqüència de patrons entonatius descendents en tortosí i diferent realització dels patrons ascendents). Un element central de l’entonació és la configuració nuclear, que es podria resumir com la combinació del to associat a la síl•laba tònica final d’un enunciat (accent tonal) amb la del to associat a les síl•labes posttòniques finals (to de frontera). Per exemple, mentre que el català central realitza un accent tonal baix seguit d’un to de frontera ascendent, el tortosí tendeix a iniciar aquesta pujada ja en el domini de l’accent tonal i la continua en el to de frontera. Més tard, l’Atles interactiu de l’entonació del català (Prieto & Cabré [coords.], 2007-2010) ha aprofundit en l’estudi d’aquest i altres trets (p. ex., la diferent realització de certes oracions imperatives). Una descripció de l’entonació del català d’Alcanar permetrà aprofundir en el coneixement d’aquesta varietat i aportar noves dades científiques per a l’estudi de l’entonació del català.