Autor: Agustí Bel Beltran
L’experiència ensenya que en qualsevol expedient administratiu, més que no la sol•licitud inicial (parcial per naturalesa) ni la resolució final (succinta per necessitat), els documents més aclaridors solen ser els informes i dictàmens dels òrgans consultius –sovint amb menys limitacions quant a extensió i contingut, i cal presumir que més equànimes–, cabdals en tota fase d’instrucció del procediment en tant que destinada justament a il•lustrar a qui ha de resoldre-hi. L’examen de diversos informes emesos en el si de l’administració borbònica en relació amb els memorials que Alcanar presentà en els anys 1709 i 1715 davant de Felip V de Borbó permet avançar, amb la prudència que fa al cas, una aproximació als principals motius que degueren impulsar les autoritats de la vila a decantar-se decididament pel bàndol filipista així que van poder, un cop esclatada la Guerra de Successió.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada