El parlar d’Alcanar en el context del tortosí i del balear

Autora: Àngela Buj Alfara


Aquest estudi presenta una breu descripció dels trets lingüístics generals de la parla d’Alcanar i de les Cases ―fonètica, morfosintaxi, lèxic― contextualitzant-la en l’adscripció dialectològica més pròxima de referència, dins del català occidental, que és el tortosí. Se’n destaquen paral•lelismes i divergències, fonamentalment amb els territoris col•laterals com la resta de la comarca del Montsià o el Baix Maestrat. També, dins d’aquest territori dialectològic, algunes característiques del parlar canareu s’extrapolen a punts de la resta del tortosí com geolectes de les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, el Matarranya, els Ports i l’Alt Maestrat. En d’altres ocasions, en canvi, hem de referir-nos al balear, donades les característiques que comparteixen la parla canareva i la illenca.
La investigació, en definitiva, contrasta una selecció de trets, a partir de la parla de la localitat, arreu de les comarques del tortosí ―Montsià, Baix Ebre, Ribera d’Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports, Alt Maestrat i Baix Maestrat― i aporta noves dades en l’elenc de característiques comunes entre parlars de dialectes consecutius dins de la història de la llengua, com són el tortosí i el balear.