dimecres, 29 de setembre de 2010

ALCANAR I ELS AGERMANAMENTS INTERMUNICIPALS: UNA PERSPECTIVA DES DEL DRET LOCAL I LA HISTÒRIA CONTEMPORANEA D’ALCANAR, FOMENTADA PER L’ASPIRANTAT SANT

ALCANAR I ELS AGERMANAMENTS INTERMUNICIPALS: UNA PERSPECTIVA DES DEL DRET LOCAL I LA HISTÒRIA CONTEMPORANEA D’ALCANAR, FOMENTADA PER L’ASPIRANTAT SANT JORDI, I EL POSTERIOR AGERMANAMENT D’ALCANAR AMB MONTGAT I AMB BADALONA. UNA OPORTUNITAT PERDUDA O UNA OPORTUNITAT A NO DEIXAR PERDRE?
Autor: Xavier Forcadell Esteller





En aquest sentit aquesta, i sota el títol provisional apuntat, tindria per pretensió bàsica assenyalar els antecedents històrics més immediats, i la seva perspectiva des del dret local, que han impulsat a Alcanar a que en menys d’una dècada hagi formalitzat els dos únics agermanaments intermunicipals celebrats. Basats en els antecedents històrics, o almenys socials, que s’entén han de motivar aquests acords, ens centrarem en la migració canareva a Badalona amb els potents processos d’industrialització sobretot als segles XIX i XX, i el paper de continuïtat d’aquestes arrels històriques que molts anys després va tenir la joventut Aspirant Sant Jordi, i que culminà amb l’agermanament “oficial i públic d’Alcanar amb Badalona i amb Montgat”. En aquest sentit, i a partir de deixar testimoni de qui fou el seu principal valedor, el Sr. Eudald Núñez Parra –fill adoptiu d’Alcanar i de Montgat, i distingit amb la Venus de Badalona- que fins i tot ha deixat tots els seus béns patrimonials i materials a aquesta causa, ens endinsarem en les potencialitats que aquests agermanaments presenten i com poden ajudar a Alcanar ha recuperar relleu en el terreny social, econòmic, cultural... mercès a la capitalitat que exerceixen Badalona i Montgat, sobretot la primera, que amb més de dos cents mil habitants (vint vegades més que Alcanar) és el tercer municipi en pes demogràfic i econòmic del país. Comptant, a més, amb equips esportius a la elit de l’esport internacional, amb polígons industrials capdavanters, amb badalonins i badalonines escampats arreu del territori que podrien ser ambaixadors d’Alcanar, etc., i tot això sumat a la sempre manifestada voluntat institucional de col•laboració mostrada per l’Ajuntament de Badalona, i no sempre corresposta des d’Alcanar. Per això, i més enllà del temps perdut per no saber aprofitar aquests llegats institucionals, es donaran arguments des del passat, el present i el futur, per no acabar perdent aquesta gran oportunitat per a la prosperitat més immediata d’Alcanar, i la seua gent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada