dimecres, 29 de setembre de 2010

EL DEBAT RELATIU A LA CREACIÓ DE LA NOVA COMARCA DEL MONTSIÀ EN LA DIVISIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA DE LA II REPÚBLICA, COM A ANTECEDENT EN LA CONFI

EL DEBAT RELATIU A LA CREACIÓ DE LA NOVA COMARCA DEL MONTSIÀ EN LA DIVISIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA DE LA II REPÚBLICA, COM A ANTECEDENT EN LA CONFIGURACIÓ D’UN NOU ENS INSTITUCIONAL A LES TERRES DEL SÉNIA. PERSPECTIVES DE FUTUR DES DEL PUNT DE VISTA TERRITORIAL TOT FENT ESPECIAL ÈMFASI AL PAPER D’ALCANAR
Autor: Xavier Forcadell Esteller



En aquest sentit aquesta, i sota el títol provisional apuntat, tindria per pretensió bàsica assenyalar els antecedents històrics més immediats en l’organització del territori a nivell estatal, i català, i el paper que Alcanar n’ha tingut; però sobretot el que ha de tenir en un futur no gaire llunyà. Així es tindria per intenció fer un repàs a les diferents fites que han caracteritzat aquesta organització territorial, i la posició que ha tingut Alcanar des del Decret del Ministre Javier de Burgos de 1833 establint la divisió provincial espanyola; el procés de comarcalització de Catalunya a la II República creant la comarca del Montsià, i establint la seva capitalitat, així com la comarcalització d’ençà de l’Estatut de 1979 i de la legislació territorial de 1987, fins arribar al punt de “partida actual” amb l’Estatut del 2006, reinterpretat i constitucionalitzat. En aquest sentit, i amb la possible creació del consell de vegueria de l’Ebre –per dir-ho en tant que organització jurídica i no govern local –vegueria de les Terres de l’Ebre-, per ser consonant amb la doctrina del Tribunal Constitucional recentment renovada- caldrà determinar quin és el paper que Alcanar hi pot jugar –si és que pensen reservar-li cap posició-. I encara més, i més enllà dels límits jurídico-administratius, quin és el futur, si és que en té, d’una organització governamentalment i políticament dotada per jugar un pol concret, d’agent socioeconòmic i sociopolític, d’aquesta realitat que avui són “les terres del Sènia”, i que fa gairebé cent anys que a Alcanar ja es reclamava.

Per tant, un viatge històric sobre l’organització territorial, i els posicionaments que Alcanar n’ha tingut, per reflexar no només el paper del municipi als mapes, i veure que n’ha obtingut Alcanar en aquest sentit, sinó per determinar quin rol necessàriament haurà de jugar en el futur més immediat en aquesta qüestió, sinó vol perdre “un tren” que certament, i com veure’m, només passa cada cent anys, i segurament aquest n’és l’últim viatge amb aquest trajecte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada