També hi col·laboren amb nosaltres l'Armall de les Cases i Lo Rafal
dilluns, 7 de novembre del 2022
dissabte, 1 d’octubre del 2022
Inscripció al IV Congrés d'Història d'Alcanar
Hi haurà dos modalitats d'inscripció al Congrés d'Història.
- Assistència amb certificat de participació per part de l'Ajuntament d'Alcanar:
- Assistència com a persona docent vinculada d'alguna manera al Departament d'Educació:
La inscripció de persones que es dediquen a la docència han de tindre en compte que es trata d'una activitat reconeguda pel Departament d'Educació a través de l'ICE URV (codi 8000010021) amb una certificació de 15 hores. Es farà mitjançant aquest enllaç:
http://xtec.gencat.cat/ca/formacio/info-general/cercador-activitats/
Ho organitza:
Hi Col·labora:
IV Congrés d’Història d’Alcanar
DESCRIPCIÓ
Aquest congrés recull treballs de recerca de 2n de Batxillerat de l’Institut Sòl-de-Riu; treballs d’investigació universitaris relatius a Alcanar; treballs individuals i col·lectius que facen referència a l’entorn més proper.
Aquest Congrés està organitzat per l'Ajuntament d'Alcanar i compta amb la col·laboració de l'MRP Terres de l'Ebre, l'Institut Sòl de Riu i l’ICE de la URV.
OBJECTIUS
Recollir els treballs d’investigació en tots els àmbits de la cultura d’Alcanar des de la celebració del darrer Congrés (2010).
Projectar i implicar els centres educatius del municipi en la preocupació pels estudis de caràcter local, comarcal i de Terres de l’Ebre
PROGRAMA:
Divendres 11 de novembre
16.30 – 17.00 h Recollida de materials. Acte d’inauguració del Congrés.
17.15 h – 18.15 h Ponència inaugural a càrrec de Joan Bta. Beltran Reverter, estudiós local i activista cultural d’Alcanar.
18.15 – 18.30 h Pausa
18.30 – 19.30 h Ponència
19.30 – 20.30 Comunicacions.
Dissabte 12 de novembre
9.30 – 10.30 h Ponència
10.30 – 11.30 h Comunicacions
11.30 – 12.00 h Pausa
12.00 – 13.00 h Ponència
13.00 – 14.00 h Comunicacions
12.30 – 13.15 h Ponència
DESCANS
17.00 – 18.00 h Ponència
18.00 - 19.00 h Comunicacions
Diumenge 13 de novembre
9.30 – 10.30 h Ponència
10.30 – 11.00 h Comunicacions
11.00 – 11.30 h Pausa
11.30 – 12.30 h Ponència
12.30 – 13. 00 h Comunicacions
DESCANS
16.00 – 18.00 h Visita cultural al patrimoni històric
Més informació:
congreshistoriaalcanar@gmail.
Activitat reconeguda pel Departament d'Educació a través de l'ICE URV (codi 8000010021) amb una certificació de 15 hores.
http://xtec.gencat.cat/ca/
dimarts, 19 de juliol del 2022
NORMES DE PRESENTACIÓ DELS TEXTOS
La data límit de recepció de les ponències i comunicacions és el dimarts 27 de desembre de 2022. No s’acceptaran textos arribats fora de termini.
El text s’ha de fer arribar per correu electrònic a congreshistoriaalcanar@gmail.com, en format Word i PDF (Assumpte: Comunicació Congrés Història Alcanar COGNOM, Nom)
El nom de l’arxiu que conté el text de ponència o de la comunicació ha de ser el cognom de
la persona o de les persones que la signen.
Per a les ponències, el text complet (incloent-hi la bibliografia i els possibles gràfics o taules) no pot excedir de 31.500 caràcters (amb espais) (15 pàgines estàndard aproximadament). L’interlineat és d’un espai i mig. La família de lletra que s’ha de fer servir és la Times New Roman del cos 12; l’espai entre caràcters ha de ser el normal. Per a les comunicacions, el text complet (incloent-hi la bibliografia i els possibles gràfics o taules) no pot excedir de 25.200 caràcters (amb espais) (12 pàgines estàndards aproximadament). L’interlineat és d’un espai i mig. La família de lletra que s’ha de fer servir és la Times New Roman del cos 12; l’espai entre caràcters ha de ser el normal.
Els textos han de seguir les normes que s’indiquen tot seguit o seran retornats als autors. No
es publicarà cap text que no les segueixi estrictament.
I. NORMES GENERALS
Per a l’estructura cal respectar el format següent:
Títol: en minúscules, centrat, amb la mateixa lletra i cos que el text (ni cursiva ni negreta).
Deixant dos espais, el nom i cognom (o cognoms) de l’autor/a, centrat, amb la mateixa lletra i cos que el text (ni cursiva ni negreta).
A sota, lloc de treball de l’autor/a (o titulació acadèmica o condició en qualitat de què signa l’article), centrat, amb la mateixa lletra i cos que el text (ni cursiva ni negreta).
Cos del text: a dos espais de l’encapçalament.
Si es divideix el cos del text en apartats, es deixa una ratlla entre l'últim paràgraf d'un apartat i el títol de l'apartat següent, i una altra entre el títol i el primer paràgraf de l'apartat. El títol de l'apartat ha d'anar justificat a l'esquerra, en rodona, sense negreta, introduït amb el sistema decimal (amb un punt després de la xifra i un espai entre la xifra i el títol). Convé evitar els subapartats.
Les crides s'han d'introduir (després del signe de puntuació, si és el cas) numerades amb superíndex. El text de les notes anirà a peu de pàgina, amb cos 10.
II. REFERÈNCIES I CITACIONS AL COS DEL TEXT
Per fer una referència bibliogràfica al cos del text s'ha d'utilitzar el sistema autor-data, segons el que es desprèn de l’exemple següent:
BELTRAN I MESSEGUER, 2005: 30
III. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Llibres
Exemple:
BELTRAN, Joan; MESSEGUER, Vicent: Títol, Editorial, Lloc (Data).
Articles de revistes
Exemple:
SUNYER, Magí (1999): “Antoni Rovira i Virgili, dramaturg ibsenià”, Revista de Catalunya, nova etapa, núm. 143 (setembre de 1999), pp. 35-43.
dijous, 14 de juliol del 2022
IV Congrés d'Història d'Alcanar
https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSeFN-QnP43zzaKztL2KKeiE9rOkIG28D84vLuDiL0_KQo72rg/viewform
El termini de presentació de propostes acaba el 31 d'agost de 2022.
Al propi formulari trobareu informació sobre el Congrés.
divendres, 6 de maig del 2011
LLIBRE D'ACTES DEL III CONGRÉS D'HISTÒRIA D'ALCANAR
Ja està a la vostra disposició la penúltima versió digital del llibre d'actes del III Congrés d'Història d'Alcanar.
Després de festes es podrà adquirir a les llibreries d'Alcanar.
Moltíssimes gràcies a tothom qui ha col·laborat!
https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0B79Zim89RuumNDcxNWZiNGQtOTBiNS00YzhhLTg5OTEtYTRmZGVlOWIzYjdi&hl=en FE D'ERRADES A ESTA VERSIÓ I LA IMPRESA DEL LLIBRE DEL III CONGRÉS: https://docs.google.com/document/d/1RUdSaq9NYQw7Fd6bLRNGbosvLEb04CZqaCcxSYv1poU/edit La intenció per part de l'organització és incorporar estes correccions a la versió digital. En tot cas les posem a la vostra disposició i us recomanem que les tingueu en compte si feu servir alguna part de la publicació.
dissabte, 16 d’abril del 2011
Llicència Creative Commons
Actes III Congrés d'Història d'Alcanar per Ajuntament d'Alcanar es troba sota una Llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 3.0 Unported.
dilluns, 8 de novembre del 2010
diumenge, 7 de novembre del 2010
dimecres, 3 de novembre del 2010
divendres, 29 d’octubre del 2010
Distribució de comunicacions
Distribució de comunicacions
Dissabte
11 a 12,30:
1. Bel Beltran, Agustí: “Una possible batèria de costa camuflada rere un xalet camuflat”. (Història)
2. Cartes Reverté, Antoni: “Les agulles de cabell de la vil•la romana del cementiri (Alcanar)”. (Història)
3. Forcadell Vericat, Toni, Fibla Reverter, Maria Helena i Arasa Centelles, Jordi: “Els molins d’Alcanar. Inventari i descripció del procés de producció”. (Història)
4. Llasat Nolla, Cinta: “El projecte educatiu de la II Repúplica al Montsià”. (Història)
5. Sancho Esteller, Joan-Josep i Bel Beltran, Agustí: “Estanislau Ulldemolins i Queralt, metge i poeta, Alcanar (1899-1993)”. (Història)
17’30 a 19:
1. Chillida Fibla, Anna: “Trinitari Fabregat, escriptor d’Alcanar”. (Literatura)
2. Fibla Reverter, Maria Helena: “El “cuento” de Peret”. (Literatura)
3. Queralt Balagué, Andreu: “Raül Moravia versus Gibert Miret”. (Literatura)
4. Sancho Fibla, Sergi: “Arrels mediterrànies de la música canareva: reconstrucció de possibles vestigis ancestrals en les cançons populars d’Alcanar”. (Musicologia)
5. Sancho Prades, Judit: “Evolució del fenomen migratori a Alcanar”. (Sociologia)
19,15 a 20,30:
1. Forcadell Esteller, Xavier: “Alcanar i els agermanaments intermunicipals: una perspectiva des del dret local i la història contemporània d’Alcanar, fomentada per l’Aspirantat Sant Jordi, i el posterior agermanament d’Alcanar amb Montgat i amb Badalona. Una oportunitat perduda o una oportunitat a no deixar perdre?” (Antropologia)
2. Camacho Molina, Tomàs i Forcadell Esteller, Xavier: “Els treballs de recerca de l’Institut Sòl-de-Riu i la seua possible incidència en la societat d’Alcanar”. (Antropologia)
3. Aragonés Salvat, Albert i Beltran Reverter, Joan B. : “Andreu Ulldemolins, corresponsal del diccionari dels dialectes catalans”. (Filologia)
4. Borras-Comes, Joan: “L’entonació del canareu: una primera descripció”.(Filologia).
5. Buj Alfara, Àngela: “El parlar d’Alcanar en el context del tortosí i el balear”. (Filologia).
Diumenge
10’30 a 12:
1. Sancho Sancho, Josep: “El marcel•linisme canareu (1914-1938)”. (Història)
2. Sauch Cruz, Núria: “Els moviments contrarevolucionaris de la primera meitat del s. XIX. Reialisme...” (Història)
3. Subirats Torné, Francesc: “Els elements del terme municipal d’Alcanar pertanyents al patrimoni local i a la guerra civil”. (Història)
4. Tena i Vidal, Guillem: “Petjades d’una guerra (1936-2009). Juan Isidro Borràs, un adolescent en la guerra civil espanyola. La seua vida, la nostra història”.(Història)
5. Matamoros Anglès, Vicent: “Alcanar, un so de 2600 anys”.(Història)
6. Matamoros Sanz, Vicent: “Els mestres: Ramón Sanmartí i Emilia Gual”.(Història)
Dissabte
11 a 12,30:
1. Bel Beltran, Agustí: “Una possible batèria de costa camuflada rere un xalet camuflat”. (Història)
2. Cartes Reverté, Antoni: “Les agulles de cabell de la vil•la romana del cementiri (Alcanar)”. (Història)
3. Forcadell Vericat, Toni, Fibla Reverter, Maria Helena i Arasa Centelles, Jordi: “Els molins d’Alcanar. Inventari i descripció del procés de producció”. (Història)
4. Llasat Nolla, Cinta: “El projecte educatiu de la II Repúplica al Montsià”. (Història)
5. Sancho Esteller, Joan-Josep i Bel Beltran, Agustí: “Estanislau Ulldemolins i Queralt, metge i poeta, Alcanar (1899-1993)”. (Història)
17’30 a 19:
1. Chillida Fibla, Anna: “Trinitari Fabregat, escriptor d’Alcanar”. (Literatura)
2. Fibla Reverter, Maria Helena: “El “cuento” de Peret”. (Literatura)
3. Queralt Balagué, Andreu: “Raül Moravia versus Gibert Miret”. (Literatura)
4. Sancho Fibla, Sergi: “Arrels mediterrànies de la música canareva: reconstrucció de possibles vestigis ancestrals en les cançons populars d’Alcanar”. (Musicologia)
5. Sancho Prades, Judit: “Evolució del fenomen migratori a Alcanar”. (Sociologia)
19,15 a 20,30:
1. Forcadell Esteller, Xavier: “Alcanar i els agermanaments intermunicipals: una perspectiva des del dret local i la història contemporània d’Alcanar, fomentada per l’Aspirantat Sant Jordi, i el posterior agermanament d’Alcanar amb Montgat i amb Badalona. Una oportunitat perduda o una oportunitat a no deixar perdre?” (Antropologia)
2. Camacho Molina, Tomàs i Forcadell Esteller, Xavier: “Els treballs de recerca de l’Institut Sòl-de-Riu i la seua possible incidència en la societat d’Alcanar”. (Antropologia)
3. Aragonés Salvat, Albert i Beltran Reverter, Joan B. : “Andreu Ulldemolins, corresponsal del diccionari dels dialectes catalans”. (Filologia)
4. Borras-Comes, Joan: “L’entonació del canareu: una primera descripció”.(Filologia).
5. Buj Alfara, Àngela: “El parlar d’Alcanar en el context del tortosí i el balear”. (Filologia).
Diumenge
10’30 a 12:
1. Sancho Sancho, Josep: “El marcel•linisme canareu (1914-1938)”. (Història)
2. Sauch Cruz, Núria: “Els moviments contrarevolucionaris de la primera meitat del s. XIX. Reialisme...” (Història)
3. Subirats Torné, Francesc: “Els elements del terme municipal d’Alcanar pertanyents al patrimoni local i a la guerra civil”. (Història)
4. Tena i Vidal, Guillem: “Petjades d’una guerra (1936-2009). Juan Isidro Borràs, un adolescent en la guerra civil espanyola. La seua vida, la nostra història”.(Història)
5. Matamoros Anglès, Vicent: “Alcanar, un so de 2600 anys”.(Història)
6. Matamoros Sanz, Vicent: “Els mestres: Ramón Sanmartí i Emilia Gual”.(Història)
dilluns, 25 d’octubre del 2010
Decarrega el díptic del III Congrés:
https://docs.google.com/leaf?id=0B79Zim89RuumMDRlN2E5YWMtNDVkMy00MzlkLWEyNjYtMTQwZDQ5NWU5NjZh&hl=en
divendres, 1 d’octubre del 2010
ALCANAR, UN SO DE FA 2600 ANYS
Autoria: Vicent Matamoros
El plantejament de la comunicació es basa en l’explicació del projecte de gravació de paisatge sonor desenvolupat pel Museu d’Amposta i la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. A mesura que es desenvolupava aquest projecte es va tenir coneixement de l’existència de la caragola o corn marí d’Alcanar. Es tracta d’una peça arqueològica en fase d’estudi, datada en la primera edat del Ferro (segle VII ane) i recuperada al jaciment canareu de Sant Jaume-Mas d’en Serrà. L’existència d’aquest objecte obria la possibilitat de recrear el so al seu lloc d’origen. A banda d’aquest fet, la col•laboració amb els arqueòlegs de la Universitat de Barcelona que estan duent a terme el seu estudi permet explorar la possibilitat de demostrar algunes de les hipòtesis que plantegen, com per exemple la possibilitat que l’objecte en qüestió fos emprat com a font de comunicació entre els assentaments de Sant Jaume, la Moleta, la Cogula i la Ferradura.
Explicació del desenvolupament de l’experiència, conclusions i possibilitats futures degudes a l’experiment.
Presentació del documental “Alcanar, un so de 2600 anys ”
El plantejament de la comunicació es basa en l’explicació del projecte de gravació de paisatge sonor desenvolupat pel Museu d’Amposta i la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. A mesura que es desenvolupava aquest projecte es va tenir coneixement de l’existència de la caragola o corn marí d’Alcanar. Es tracta d’una peça arqueològica en fase d’estudi, datada en la primera edat del Ferro (segle VII ane) i recuperada al jaciment canareu de Sant Jaume-Mas d’en Serrà. L’existència d’aquest objecte obria la possibilitat de recrear el so al seu lloc d’origen. A banda d’aquest fet, la col•laboració amb els arqueòlegs de la Universitat de Barcelona que estan duent a terme el seu estudi permet explorar la possibilitat de demostrar algunes de les hipòtesis que plantegen, com per exemple la possibilitat que l’objecte en qüestió fos emprat com a font de comunicació entre els assentaments de Sant Jaume, la Moleta, la Cogula i la Ferradura.
Explicació del desenvolupament de l’experiència, conclusions i possibilitats futures degudes a l’experiment.
Presentació del documental “Alcanar, un so de 2600 anys ”
Petjades d’una guerra. 1936-2009. Juan Isidro Borrás, un adolescent en la Guerra Civil Espanyola. La seua vida, la nostra història
Petjades d’una guerra. 1936-2009. Juan Isidro Borrás, un adolescent en la Guerra Civil Espanyola. La seua vida, la nostra història
Autor: Guillem Tena
El llibre que presentem, “Petjades d’una guerra” narra la història d’un jove que el 1938, als disset anys, va marxar com a voluntari amb l’exèrcit republicà quan el front va arribar a la comarca d’Els Ports. Un cop acabada la guerra, sent encara menor d’edat, el van condemnar a mort. He realitzat el treball a partir de testimonis orals de 13 persones de Forcall, Villores, Ulldecona i Les Cases d’Alcanar (terres que coincideixen amb el territori per on la república es va dividir en dues zones) que en la Guerra Civil Espanyola eren joves o nens i nenes petits i que ara, setanta anys després, són la nostra gent gran. Les converses enregistrades amb diferents medis, les he transcrites gairebé com han estat narrades, tot seguint la cronologia dels fets que la història escrita ens explica, agrupades per temes i subtemes en quatre parts.
Un dels objectius d’aqueta comunicació és la difusió de la metodologia emprada en aquest treball de recerca.
Autor: Guillem Tena
El llibre que presentem, “Petjades d’una guerra” narra la història d’un jove que el 1938, als disset anys, va marxar com a voluntari amb l’exèrcit republicà quan el front va arribar a la comarca d’Els Ports. Un cop acabada la guerra, sent encara menor d’edat, el van condemnar a mort. He realitzat el treball a partir de testimonis orals de 13 persones de Forcall, Villores, Ulldecona i Les Cases d’Alcanar (terres que coincideixen amb el territori per on la república es va dividir en dues zones) que en la Guerra Civil Espanyola eren joves o nens i nenes petits i que ara, setanta anys després, són la nostra gent gran. Les converses enregistrades amb diferents medis, les he transcrites gairebé com han estat narrades, tot seguint la cronologia dels fets que la història escrita ens explica, agrupades per temes i subtemes en quatre parts.
Un dels objectius d’aqueta comunicació és la difusió de la metodologia emprada en aquest treball de recerca.
dimecres, 29 de setembre del 2010
ALCANAR I ELS AGERMANAMENTS INTERMUNICIPALS: UNA PERSPECTIVA DES DEL DRET LOCAL I LA HISTÒRIA CONTEMPORANEA D’ALCANAR, FOMENTADA PER L’ASPIRANTAT SANT
ALCANAR I ELS AGERMANAMENTS INTERMUNICIPALS: UNA PERSPECTIVA DES DEL DRET LOCAL I LA HISTÒRIA CONTEMPORANEA D’ALCANAR, FOMENTADA PER L’ASPIRANTAT SANT JORDI, I EL POSTERIOR AGERMANAMENT D’ALCANAR AMB MONTGAT I AMB BADALONA. UNA OPORTUNITAT PERDUDA O UNA OPORTUNITAT A NO DEIXAR PERDRE?
Autor: Xavier Forcadell Esteller
En aquest sentit aquesta, i sota el títol provisional apuntat, tindria per pretensió bàsica assenyalar els antecedents històrics més immediats, i la seva perspectiva des del dret local, que han impulsat a Alcanar a que en menys d’una dècada hagi formalitzat els dos únics agermanaments intermunicipals celebrats. Basats en els antecedents històrics, o almenys socials, que s’entén han de motivar aquests acords, ens centrarem en la migració canareva a Badalona amb els potents processos d’industrialització sobretot als segles XIX i XX, i el paper de continuïtat d’aquestes arrels històriques que molts anys després va tenir la joventut Aspirant Sant Jordi, i que culminà amb l’agermanament “oficial i públic d’Alcanar amb Badalona i amb Montgat”. En aquest sentit, i a partir de deixar testimoni de qui fou el seu principal valedor, el Sr. Eudald Núñez Parra –fill adoptiu d’Alcanar i de Montgat, i distingit amb la Venus de Badalona- que fins i tot ha deixat tots els seus béns patrimonials i materials a aquesta causa, ens endinsarem en les potencialitats que aquests agermanaments presenten i com poden ajudar a Alcanar ha recuperar relleu en el terreny social, econòmic, cultural... mercès a la capitalitat que exerceixen Badalona i Montgat, sobretot la primera, que amb més de dos cents mil habitants (vint vegades més que Alcanar) és el tercer municipi en pes demogràfic i econòmic del país. Comptant, a més, amb equips esportius a la elit de l’esport internacional, amb polígons industrials capdavanters, amb badalonins i badalonines escampats arreu del territori que podrien ser ambaixadors d’Alcanar, etc., i tot això sumat a la sempre manifestada voluntat institucional de col•laboració mostrada per l’Ajuntament de Badalona, i no sempre corresposta des d’Alcanar. Per això, i més enllà del temps perdut per no saber aprofitar aquests llegats institucionals, es donaran arguments des del passat, el present i el futur, per no acabar perdent aquesta gran oportunitat per a la prosperitat més immediata d’Alcanar, i la seua gent.
Autor: Xavier Forcadell Esteller
En aquest sentit aquesta, i sota el títol provisional apuntat, tindria per pretensió bàsica assenyalar els antecedents històrics més immediats, i la seva perspectiva des del dret local, que han impulsat a Alcanar a que en menys d’una dècada hagi formalitzat els dos únics agermanaments intermunicipals celebrats. Basats en els antecedents històrics, o almenys socials, que s’entén han de motivar aquests acords, ens centrarem en la migració canareva a Badalona amb els potents processos d’industrialització sobretot als segles XIX i XX, i el paper de continuïtat d’aquestes arrels històriques que molts anys després va tenir la joventut Aspirant Sant Jordi, i que culminà amb l’agermanament “oficial i públic d’Alcanar amb Badalona i amb Montgat”. En aquest sentit, i a partir de deixar testimoni de qui fou el seu principal valedor, el Sr. Eudald Núñez Parra –fill adoptiu d’Alcanar i de Montgat, i distingit amb la Venus de Badalona- que fins i tot ha deixat tots els seus béns patrimonials i materials a aquesta causa, ens endinsarem en les potencialitats que aquests agermanaments presenten i com poden ajudar a Alcanar ha recuperar relleu en el terreny social, econòmic, cultural... mercès a la capitalitat que exerceixen Badalona i Montgat, sobretot la primera, que amb més de dos cents mil habitants (vint vegades més que Alcanar) és el tercer municipi en pes demogràfic i econòmic del país. Comptant, a més, amb equips esportius a la elit de l’esport internacional, amb polígons industrials capdavanters, amb badalonins i badalonines escampats arreu del territori que podrien ser ambaixadors d’Alcanar, etc., i tot això sumat a la sempre manifestada voluntat institucional de col•laboració mostrada per l’Ajuntament de Badalona, i no sempre corresposta des d’Alcanar. Per això, i més enllà del temps perdut per no saber aprofitar aquests llegats institucionals, es donaran arguments des del passat, el present i el futur, per no acabar perdent aquesta gran oportunitat per a la prosperitat més immediata d’Alcanar, i la seua gent.
EL DEBAT RELATIU A LA CREACIÓ DE LA NOVA COMARCA DEL MONTSIÀ EN LA DIVISIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA DE LA II REPÚBLICA, COM A ANTECEDENT EN LA CONFI
EL DEBAT RELATIU A LA CREACIÓ DE LA NOVA COMARCA DEL MONTSIÀ EN LA DIVISIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA DE LA II REPÚBLICA, COM A ANTECEDENT EN LA CONFIGURACIÓ D’UN NOU ENS INSTITUCIONAL A LES TERRES DEL SÉNIA. PERSPECTIVES DE FUTUR DES DEL PUNT DE VISTA TERRITORIAL TOT FENT ESPECIAL ÈMFASI AL PAPER D’ALCANAR
Autor: Xavier Forcadell Esteller
En aquest sentit aquesta, i sota el títol provisional apuntat, tindria per pretensió bàsica assenyalar els antecedents històrics més immediats en l’organització del territori a nivell estatal, i català, i el paper que Alcanar n’ha tingut; però sobretot el que ha de tenir en un futur no gaire llunyà. Així es tindria per intenció fer un repàs a les diferents fites que han caracteritzat aquesta organització territorial, i la posició que ha tingut Alcanar des del Decret del Ministre Javier de Burgos de 1833 establint la divisió provincial espanyola; el procés de comarcalització de Catalunya a la II República creant la comarca del Montsià, i establint la seva capitalitat, així com la comarcalització d’ençà de l’Estatut de 1979 i de la legislació territorial de 1987, fins arribar al punt de “partida actual” amb l’Estatut del 2006, reinterpretat i constitucionalitzat. En aquest sentit, i amb la possible creació del consell de vegueria de l’Ebre –per dir-ho en tant que organització jurídica i no govern local –vegueria de les Terres de l’Ebre-, per ser consonant amb la doctrina del Tribunal Constitucional recentment renovada- caldrà determinar quin és el paper que Alcanar hi pot jugar –si és que pensen reservar-li cap posició-. I encara més, i més enllà dels límits jurídico-administratius, quin és el futur, si és que en té, d’una organització governamentalment i políticament dotada per jugar un pol concret, d’agent socioeconòmic i sociopolític, d’aquesta realitat que avui són “les terres del Sènia”, i que fa gairebé cent anys que a Alcanar ja es reclamava.
Per tant, un viatge històric sobre l’organització territorial, i els posicionaments que Alcanar n’ha tingut, per reflexar no només el paper del municipi als mapes, i veure que n’ha obtingut Alcanar en aquest sentit, sinó per determinar quin rol necessàriament haurà de jugar en el futur més immediat en aquesta qüestió, sinó vol perdre “un tren” que certament, i com veure’m, només passa cada cent anys, i segurament aquest n’és l’últim viatge amb aquest trajecte.
Autor: Xavier Forcadell Esteller
En aquest sentit aquesta, i sota el títol provisional apuntat, tindria per pretensió bàsica assenyalar els antecedents històrics més immediats en l’organització del territori a nivell estatal, i català, i el paper que Alcanar n’ha tingut; però sobretot el que ha de tenir en un futur no gaire llunyà. Així es tindria per intenció fer un repàs a les diferents fites que han caracteritzat aquesta organització territorial, i la posició que ha tingut Alcanar des del Decret del Ministre Javier de Burgos de 1833 establint la divisió provincial espanyola; el procés de comarcalització de Catalunya a la II República creant la comarca del Montsià, i establint la seva capitalitat, així com la comarcalització d’ençà de l’Estatut de 1979 i de la legislació territorial de 1987, fins arribar al punt de “partida actual” amb l’Estatut del 2006, reinterpretat i constitucionalitzat. En aquest sentit, i amb la possible creació del consell de vegueria de l’Ebre –per dir-ho en tant que organització jurídica i no govern local –vegueria de les Terres de l’Ebre-, per ser consonant amb la doctrina del Tribunal Constitucional recentment renovada- caldrà determinar quin és el paper que Alcanar hi pot jugar –si és que pensen reservar-li cap posició-. I encara més, i més enllà dels límits jurídico-administratius, quin és el futur, si és que en té, d’una organització governamentalment i políticament dotada per jugar un pol concret, d’agent socioeconòmic i sociopolític, d’aquesta realitat que avui són “les terres del Sènia”, i que fa gairebé cent anys que a Alcanar ja es reclamava.
Per tant, un viatge històric sobre l’organització territorial, i els posicionaments que Alcanar n’ha tingut, per reflexar no només el paper del municipi als mapes, i veure que n’ha obtingut Alcanar en aquest sentit, sinó per determinar quin rol necessàriament haurà de jugar en el futur més immediat en aquesta qüestió, sinó vol perdre “un tren” que certament, i com veure’m, només passa cada cent anys, i segurament aquest n’és l’últim viatge amb aquest trajecte.
LA MESTRA GUAL
Autor: Vicent Matamoros Sanz
Emília Gual Martí va nàixer a Mont-roig del Camp (Tarragona) l’any 1868. Va estudiar la carrera de Magisteri a l’Escola Normal de Tarragona i va vindre a Alcanar als 21 anys, soltera, amb la plaça recent guanyada i acompanyada per la seua mare. Va fer escola al Palacio, on va coincidir amb Ramon Sanmartí. Va treballar per millorar el nivell cultural de les xiquetes del poble, que en aquella època, havien de deixar l’escola molt prompte perquè havien d’ajudar a casa a la mare.
Es va casar amb un home d’aquí que es deia Antonio Figueres Chavalera, que era advocat però no va exercir mai per haver-se de fer càrrec del patrimoni familiar. Van tindre cinc fills. Era una enamorada del verger de casa seua, que arribava fins el carrer Carolines, on hi passava temps llegint, fent calça o passejant.
Va morir a Alcanar l’any 1942.
Emília Gual Martí va nàixer a Mont-roig del Camp (Tarragona) l’any 1868. Va estudiar la carrera de Magisteri a l’Escola Normal de Tarragona i va vindre a Alcanar als 21 anys, soltera, amb la plaça recent guanyada i acompanyada per la seua mare. Va fer escola al Palacio, on va coincidir amb Ramon Sanmartí. Va treballar per millorar el nivell cultural de les xiquetes del poble, que en aquella època, havien de deixar l’escola molt prompte perquè havien d’ajudar a casa a la mare.
Es va casar amb un home d’aquí que es deia Antonio Figueres Chavalera, que era advocat però no va exercir mai per haver-se de fer càrrec del patrimoni familiar. Van tindre cinc fills. Era una enamorada del verger de casa seua, que arribava fins el carrer Carolines, on hi passava temps llegint, fent calça o passejant.
Va morir a Alcanar l’any 1942.
EL MESTRE SANMARTÍ
Autor: Vicent Matamoros Sanz
Ramón Sanmartí Ribera va nàixer el 1895 a Guissona. Va estudiar Magisteri a Lleida. El 1915 el van destinar a Les Cases d'Alcanar i va conèixer a Mª Aurora García Navarro, nascuda a Tortosa i que estava de mestra a Alcanar. Es degueren casar cap el 1917 o 1918, segurament a Tortosa perquè ella tenia un oncle capellà. Van tenir 4 fills.
Ramón Sanmartí va ser alcalde d’Alcanar des de 1924 a 1930. Essent ell alcalde, l’any 1929 es va portar l’aigua potable al poble.
Ramón i Aurora van estar a Alcanar fins el 1933. D'allí van marxar a Sant Adrià de Besós per fer de mestres.
Els dos es van jubilar a Barcelona, ella al col•legi Pere Vila i ell a un col•legi que hi havia prop de l'hospital de Sant Pau. Ramón Sanmartí va morir l’any 1963 i Aurora García, el 1969. La seua filla Teresa va seguir la vocació dels pares i fins i tot va escriure llibres de lectures, contes i matemàtica moderna. També va iniciar la introducció del català als llibres.
Ramón Sanmartí Ribera va nàixer el 1895 a Guissona. Va estudiar Magisteri a Lleida. El 1915 el van destinar a Les Cases d'Alcanar i va conèixer a Mª Aurora García Navarro, nascuda a Tortosa i que estava de mestra a Alcanar. Es degueren casar cap el 1917 o 1918, segurament a Tortosa perquè ella tenia un oncle capellà. Van tenir 4 fills.
Ramón Sanmartí va ser alcalde d’Alcanar des de 1924 a 1930. Essent ell alcalde, l’any 1929 es va portar l’aigua potable al poble.
Ramón i Aurora van estar a Alcanar fins el 1933. D'allí van marxar a Sant Adrià de Besós per fer de mestres.
Els dos es van jubilar a Barcelona, ella al col•legi Pere Vila i ell a un col•legi que hi havia prop de l'hospital de Sant Pau. Ramón Sanmartí va morir l’any 1963 i Aurora García, el 1969. La seua filla Teresa va seguir la vocació dels pares i fins i tot va escriure llibres de lectures, contes i matemàtica moderna. També va iniciar la introducció del català als llibres.
ELS MOLINS D’ALCANAR: INVENTARI I DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS DE PRODUCCIÓ
Autoria: Toni Forcadell, Helena Fibla i Jordi Arasa
El molí, l’element d’estudi del treball que presenta aquest resum, fa molt poc temps, encara era un sistema productiu, un mitjà de treball i un recurs econòmic.
Aquest treball vol ser un recull de tots els molins que funcionaren a Alcanar, al segle XIX i fins a mitjans del segle XX.
Alcanar, a mitjans del segle XIX, comptava tan sols amb 6 molins d’oli i 3 molins fariners. Però, a principis del segle XX s’experimentà un destacat augment en l’aparició d’aquest tipus de sistema productiu, que multiplicà per 3 la quantitat d’edificis moliners.
Aquest treball analitza l’evolució en la creació de molins, les fonts d’energia que utilitzaren al llarg del temps, les parts de cada tipus de molí i el mecanisme de molturació i producció.
Són escasses les restes materials que es conserven d’aquest tipus de patrimoni industrial, i els testimoniatges orals són molt importants, sempre contrastats en la documentació existent. Per això, cal recollir i donar a conèixer tota la informació referent a aquesta part de la història local.
El molí, l’element d’estudi del treball que presenta aquest resum, fa molt poc temps, encara era un sistema productiu, un mitjà de treball i un recurs econòmic.
Aquest treball vol ser un recull de tots els molins que funcionaren a Alcanar, al segle XIX i fins a mitjans del segle XX.
Alcanar, a mitjans del segle XIX, comptava tan sols amb 6 molins d’oli i 3 molins fariners. Però, a principis del segle XX s’experimentà un destacat augment en l’aparició d’aquest tipus de sistema productiu, que multiplicà per 3 la quantitat d’edificis moliners.
Aquest treball analitza l’evolució en la creació de molins, les fonts d’energia que utilitzaren al llarg del temps, les parts de cada tipus de molí i el mecanisme de molturació i producció.
Són escasses les restes materials que es conserven d’aquest tipus de patrimoni industrial, i els testimoniatges orals són molt importants, sempre contrastats en la documentació existent. Per això, cal recollir i donar a conèixer tota la informació referent a aquesta part de la història local.
Els treballs de recerca de l'Institut Sòl-de-Riu i la seua possible incidència en la societat d'Alcanar
Autors: Tomàs Camacho Molina i Xavier Forcadell Esteller
Anàlisi de la trajectòria dels treballs de recerca de l’Institut Sòl-de-Riu des del 1993 fins el 2010.
Estudi de la possibilitat legal de la cessió dels drets dels treballs en favor de la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat.
O com, des d'una perspectiva legal, es podria plantejar la publicació electrònica sota la marca de Creative Commons.
Com es podrien tractar els realitzats i recollits fins ara?
Quines fórmules legals es podrien utilitzar en el futur?
Anàlisi de la trajectòria dels treballs de recerca de l’Institut Sòl-de-Riu des del 1993 fins el 2010.
Estudi de la possibilitat legal de la cessió dels drets dels treballs en favor de la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat.
O com, des d'una perspectiva legal, es podria plantejar la publicació electrònica sota la marca de Creative Commons.
Com es podrien tractar els realitzats i recollits fins ara?
Quines fórmules legals es podrien utilitzar en el futur?
Arrels mediterrànies de la música canareva: Reconstrucció de possibles vestigis ancestrals en les cançons populars d'Alcanar
Autor: Sergi Sancho Fibla
Intentem aquí demostrar la presència de diverses manifestacions culturals ancestrals dintre del repertori musical del poble d'Alcanar que han anat mutant i perllongant-se al llarg dels segles. Per a dur a terme aquesta tasca, analitzem la cançó de bres “Sant'Anna Beneita” provant de reconstruir la seva naturalesa arcaica, o més aviat, resituant-la en diàleg amb les seva tradició contextual. És a dir, defensem aquí l'agermanament d'aquesta peça amb tota una sèrie de cants dels segles XII i XIII d'origen mediterrani i d'influència àrab -com ho demostra la seva afinitat amb el sistema harmònic dels maqam-. Aquest exemple ens serveix de mostra per a altres casos que comentem breument sense estudiar-los de manera exhaustiva com el “Sant'Anna” però que, emparats per aquesta, exposem obertament plantejant la possibilitat de reconeixe'ls com a propis d'unes coordenades espaciotemporals ben llunyanes.
Intentem aquí demostrar la presència de diverses manifestacions culturals ancestrals dintre del repertori musical del poble d'Alcanar que han anat mutant i perllongant-se al llarg dels segles. Per a dur a terme aquesta tasca, analitzem la cançó de bres “Sant'Anna Beneita” provant de reconstruir la seva naturalesa arcaica, o més aviat, resituant-la en diàleg amb les seva tradició contextual. És a dir, defensem aquí l'agermanament d'aquesta peça amb tota una sèrie de cants dels segles XII i XIII d'origen mediterrani i d'influència àrab -com ho demostra la seva afinitat amb el sistema harmònic dels maqam-. Aquest exemple ens serveix de mostra per a altres casos que comentem breument sense estudiar-los de manera exhaustiva com el “Sant'Anna” però que, emparats per aquesta, exposem obertament plantejant la possibilitat de reconeixe'ls com a propis d'unes coordenades espaciotemporals ben llunyanes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)