Distribució de comunicacions
Dissabte
11 a 12,30:
1. Bel Beltran, Agustí: “Una possible batèria de costa camuflada rere un xalet camuflat”. (Història)
2. Cartes Reverté, Antoni: “Les agulles de cabell de la vil•la romana del cementiri (Alcanar)”. (Història)
3. Forcadell Vericat, Toni, Fibla Reverter, Maria Helena i Arasa Centelles, Jordi: “Els molins d’Alcanar. Inventari i descripció del procés de producció”. (Història)
4. Llasat Nolla, Cinta: “El projecte educatiu de la II Repúplica al Montsià”. (Història)
5. Sancho Esteller, Joan-Josep i Bel Beltran, Agustí: “Estanislau Ulldemolins i Queralt, metge i poeta, Alcanar (1899-1993)”. (Història)
17’30 a 19:
1. Chillida Fibla, Anna: “Trinitari Fabregat, escriptor d’Alcanar”. (Literatura)
2. Fibla Reverter, Maria Helena: “El “cuento” de Peret”. (Literatura)
3. Queralt Balagué, Andreu: “Raül Moravia versus Gibert Miret”. (Literatura)
4. Sancho Fibla, Sergi: “Arrels mediterrànies de la música canareva: reconstrucció de possibles vestigis ancestrals en les cançons populars d’Alcanar”. (Musicologia)
5. Sancho Prades, Judit: “Evolució del fenomen migratori a Alcanar”. (Sociologia)
19,15 a 20,30:
1. Forcadell Esteller, Xavier: “Alcanar i els agermanaments intermunicipals: una perspectiva des del dret local i la història contemporània d’Alcanar, fomentada per l’Aspirantat Sant Jordi, i el posterior agermanament d’Alcanar amb Montgat i amb Badalona. Una oportunitat perduda o una oportunitat a no deixar perdre?” (Antropologia)
2. Camacho Molina, Tomàs i Forcadell Esteller, Xavier: “Els treballs de recerca de l’Institut Sòl-de-Riu i la seua possible incidència en la societat d’Alcanar”. (Antropologia)
3. Aragonés Salvat, Albert i Beltran Reverter, Joan B. : “Andreu Ulldemolins, corresponsal del diccionari dels dialectes catalans”. (Filologia)
4. Borras-Comes, Joan: “L’entonació del canareu: una primera descripció”.(Filologia).
5. Buj Alfara, Àngela: “El parlar d’Alcanar en el context del tortosí i el balear”. (Filologia).
Diumenge
10’30 a 12:
1. Sancho Sancho, Josep: “El marcel•linisme canareu (1914-1938)”. (Història)
2. Sauch Cruz, Núria: “Els moviments contrarevolucionaris de la primera meitat del s. XIX. Reialisme...” (Història)
3. Subirats Torné, Francesc: “Els elements del terme municipal d’Alcanar pertanyents al patrimoni local i a la guerra civil”. (Història)
4. Tena i Vidal, Guillem: “Petjades d’una guerra (1936-2009). Juan Isidro Borràs, un adolescent en la guerra civil espanyola. La seua vida, la nostra història”.(Història)
5. Matamoros Anglès, Vicent: “Alcanar, un so de 2600 anys”.(Història)
6. Matamoros Sanz, Vicent: “Els mestres: Ramón Sanmartí i Emilia Gual”.(Història)
divendres, 29 d’octubre del 2010
dilluns, 25 d’octubre del 2010
Decarrega el díptic del III Congrés:
https://docs.google.com/leaf?id=0B79Zim89RuumMDRlN2E5YWMtNDVkMy00MzlkLWEyNjYtMTQwZDQ5NWU5NjZh&hl=en
divendres, 1 d’octubre del 2010
ALCANAR, UN SO DE FA 2600 ANYS
Autoria: Vicent Matamoros
El plantejament de la comunicació es basa en l’explicació del projecte de gravació de paisatge sonor desenvolupat pel Museu d’Amposta i la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. A mesura que es desenvolupava aquest projecte es va tenir coneixement de l’existència de la caragola o corn marí d’Alcanar. Es tracta d’una peça arqueològica en fase d’estudi, datada en la primera edat del Ferro (segle VII ane) i recuperada al jaciment canareu de Sant Jaume-Mas d’en Serrà. L’existència d’aquest objecte obria la possibilitat de recrear el so al seu lloc d’origen. A banda d’aquest fet, la col•laboració amb els arqueòlegs de la Universitat de Barcelona que estan duent a terme el seu estudi permet explorar la possibilitat de demostrar algunes de les hipòtesis que plantegen, com per exemple la possibilitat que l’objecte en qüestió fos emprat com a font de comunicació entre els assentaments de Sant Jaume, la Moleta, la Cogula i la Ferradura.
Explicació del desenvolupament de l’experiència, conclusions i possibilitats futures degudes a l’experiment.
Presentació del documental “Alcanar, un so de 2600 anys ”
El plantejament de la comunicació es basa en l’explicació del projecte de gravació de paisatge sonor desenvolupat pel Museu d’Amposta i la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. A mesura que es desenvolupava aquest projecte es va tenir coneixement de l’existència de la caragola o corn marí d’Alcanar. Es tracta d’una peça arqueològica en fase d’estudi, datada en la primera edat del Ferro (segle VII ane) i recuperada al jaciment canareu de Sant Jaume-Mas d’en Serrà. L’existència d’aquest objecte obria la possibilitat de recrear el so al seu lloc d’origen. A banda d’aquest fet, la col•laboració amb els arqueòlegs de la Universitat de Barcelona que estan duent a terme el seu estudi permet explorar la possibilitat de demostrar algunes de les hipòtesis que plantegen, com per exemple la possibilitat que l’objecte en qüestió fos emprat com a font de comunicació entre els assentaments de Sant Jaume, la Moleta, la Cogula i la Ferradura.
Explicació del desenvolupament de l’experiència, conclusions i possibilitats futures degudes a l’experiment.
Presentació del documental “Alcanar, un so de 2600 anys ”
Petjades d’una guerra. 1936-2009. Juan Isidro Borrás, un adolescent en la Guerra Civil Espanyola. La seua vida, la nostra història
Petjades d’una guerra. 1936-2009. Juan Isidro Borrás, un adolescent en la Guerra Civil Espanyola. La seua vida, la nostra història
Autor: Guillem Tena
El llibre que presentem, “Petjades d’una guerra” narra la història d’un jove que el 1938, als disset anys, va marxar com a voluntari amb l’exèrcit republicà quan el front va arribar a la comarca d’Els Ports. Un cop acabada la guerra, sent encara menor d’edat, el van condemnar a mort. He realitzat el treball a partir de testimonis orals de 13 persones de Forcall, Villores, Ulldecona i Les Cases d’Alcanar (terres que coincideixen amb el territori per on la república es va dividir en dues zones) que en la Guerra Civil Espanyola eren joves o nens i nenes petits i que ara, setanta anys després, són la nostra gent gran. Les converses enregistrades amb diferents medis, les he transcrites gairebé com han estat narrades, tot seguint la cronologia dels fets que la història escrita ens explica, agrupades per temes i subtemes en quatre parts.
Un dels objectius d’aqueta comunicació és la difusió de la metodologia emprada en aquest treball de recerca.
Autor: Guillem Tena
El llibre que presentem, “Petjades d’una guerra” narra la història d’un jove que el 1938, als disset anys, va marxar com a voluntari amb l’exèrcit republicà quan el front va arribar a la comarca d’Els Ports. Un cop acabada la guerra, sent encara menor d’edat, el van condemnar a mort. He realitzat el treball a partir de testimonis orals de 13 persones de Forcall, Villores, Ulldecona i Les Cases d’Alcanar (terres que coincideixen amb el territori per on la república es va dividir en dues zones) que en la Guerra Civil Espanyola eren joves o nens i nenes petits i que ara, setanta anys després, són la nostra gent gran. Les converses enregistrades amb diferents medis, les he transcrites gairebé com han estat narrades, tot seguint la cronologia dels fets que la història escrita ens explica, agrupades per temes i subtemes en quatre parts.
Un dels objectius d’aqueta comunicació és la difusió de la metodologia emprada en aquest treball de recerca.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)