Autor: Agustí Bel Beltran
Costa canareva, 1937. Els vaixells enemics no hi albirarien més que un modest xaletet orientat al SE, a la mar, d’allò més ben emblanquinat per aquell costat. No hi faltava el fumeral; ni el característic rafal, segurament amb emparrat i tot; ni la terrasseta a dalt per regalar-se admirant la Mediterrània a la fresca del tardet. Rere la verdor enganyosa d’un bucòlic quadret d’arbres fruiters, dues finestres s’obrien descarades a la mar, damunt d’una cisterna d’insospitades dimensions que replegaria tant les aigües d’escorrentia de l’entrada posterior com les que les plogudes dipositessin al terrat –vorejat com cal i arrebossat, no cal dir-ho, escrupolosament a l’estil del país (i això és el que hi veuria, si de cas, l’aviació enemiga)... Però, i si tot resultés ser més fals que un pont de fusta? ¿I si tocant a l’inofensiu finestral s’hi hagués instal•lat el telèmetre destinat a regular el tir de, posem per cas, almenys un parell de canons de muntanya de 75 mm, emplaçats a 70 m l’un de l’altre, a banda i banda d’aquell primmirat xalet de mentida?
dimecres, 29 de setembre del 2010
APROXIMACIÓ A LES RAONS DE L’OPCIÓ CANAREVA EN LA GUERRA DE SUCCESSIÓ
Autor: Agustí Bel Beltran
L’experiència ensenya que en qualsevol expedient administratiu, més que no la sol•licitud inicial (parcial per naturalesa) ni la resolució final (succinta per necessitat), els documents més aclaridors solen ser els informes i dictàmens dels òrgans consultius –sovint amb menys limitacions quant a extensió i contingut, i cal presumir que més equànimes–, cabdals en tota fase d’instrucció del procediment en tant que destinada justament a il•lustrar a qui ha de resoldre-hi. L’examen de diversos informes emesos en el si de l’administració borbònica en relació amb els memorials que Alcanar presentà en els anys 1709 i 1715 davant de Felip V de Borbó permet avançar, amb la prudència que fa al cas, una aproximació als principals motius que degueren impulsar les autoritats de la vila a decantar-se decididament pel bàndol filipista així que van poder, un cop esclatada la Guerra de Successió.
L’experiència ensenya que en qualsevol expedient administratiu, més que no la sol•licitud inicial (parcial per naturalesa) ni la resolució final (succinta per necessitat), els documents més aclaridors solen ser els informes i dictàmens dels òrgans consultius –sovint amb menys limitacions quant a extensió i contingut, i cal presumir que més equànimes–, cabdals en tota fase d’instrucció del procediment en tant que destinada justament a il•lustrar a qui ha de resoldre-hi. L’examen de diversos informes emesos en el si de l’administració borbònica en relació amb els memorials que Alcanar presentà en els anys 1709 i 1715 davant de Felip V de Borbó permet avançar, amb la prudència que fa al cas, una aproximació als principals motius que degueren impulsar les autoritats de la vila a decantar-se decididament pel bàndol filipista així que van poder, un cop esclatada la Guerra de Successió.
Resums
El Comitè Científic ha decidit servir els resums de les ponències i comunicacions del III Congrés d'Història d'Alcanar en suport digital.
És fonamentalment una mesura ecològica.
És fonamentalment una mesura ecològica.
dimecres, 15 de setembre del 2010
NOTA DE PREMSA 1
ALCANAR CELEBRARÀ EL III CONGRÉS D'HISTÒRIA AL NOVEMBRE
El tercer Congrés d'història d'Alcanar està previst que es duga a terme els dies 12, 13 i 14 de novembre de 2010.
El comitè organitzador del congrés pretén que servisca per a recollir treballs d’investigació en tots els àmbits de la cultura d’Alcanar des de la celebració del darrer Congrés, l'any 2000.
Les fonts són treballs de recerca de 2n de Batxillerat de l’Institut Sòl-de-Riu, investigacions universitàries relatives a Alcanar, a més dels treballs individuals i col·lectius que fan referència a l’entorn més proper.
La informació s’actualitzarà al següent bloc:
http://congreshistoriaalcanar.blogspot.com
En els propers dies us anirem informant sobre els diversos detalls del congrés que puguen ser del vostre interés.
Moltes gràcies.
Contacte Premsa: congreshistoriaalcanar@gmail.com
Telèfon: 977.73.24.64
El tercer Congrés d'història d'Alcanar està previst que es duga a terme els dies 12, 13 i 14 de novembre de 2010.
El comitè organitzador del congrés pretén que servisca per a recollir treballs d’investigació en tots els àmbits de la cultura d’Alcanar des de la celebració del darrer Congrés, l'any 2000.
Les fonts són treballs de recerca de 2n de Batxillerat de l’Institut Sòl-de-Riu, investigacions universitàries relatives a Alcanar, a més dels treballs individuals i col·lectius que fan referència a l’entorn més proper.
La informació s’actualitzarà al següent bloc:
http://congreshistoriaalcanar.blogspot.com
En els propers dies us anirem informant sobre els diversos detalls del congrés que puguen ser del vostre interés.
Moltes gràcies.
Contacte Premsa: congreshistoriaalcanar@gmail.com
Telèfon: 977.73.24.64
dijous, 26 d’agost del 2010
PONÈNCIES, TÍTOLS I ÀMBITS
Josep Sánchez Cervelló. Professor de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili: "Delinqüència social i violència a Alcanar (1883-1930)".
Germà Bel Queralt. Catedràtic d'economia a la Universitat de Barcelona: "Infraestructures a la perifèria de la perifèria: una visió de llarg termini (1720-2010)".
David Garcia Rubert (Director de les excavacions arqueològiques de Sant Jaume. Universitat de Barcelona) i Isabel Moreno Martínez (Directora de les excavacions arqueològiques de Sant Jaume. Museu d’Arqueologia de Catalunya):"I si Tyrichae no fos una simple llegenda?".
Maria José Carbonell Bòria. U.D. Paleografia Facultat Geografia i Historia. Universitat de València:"Les visites pastorals a Alcanar. Una font per conèixer un poble"
Josep Sebastià Cid i Català. Catedràtic de llengua catalana i literatura. Institut Julio Antonio, Móra d'Ebre: "Literatura de l'Ebre i educació".
Xavier Forcadell Esteller. Professor de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili: "El debat relatiu a la creació de la nova comarca del Montsià en la divisió territorial de Catalunya de la II República, com a antecedent en la configuració d’un nou ens institucional a les Terres del Sénia. Perspectives de futur des del punt de vista territorial tot fent especial èmfasi al paper d’Alcanar".
Dr. Ramón Járrega Domínguez. Investigador de l'Institut Català d’Arqueologia Clàssica: "El món romà a Alcanar i el Montsià. Un exemple de poblament rural a l'antic ager Dertosanus".
Agustí Bel Beltran. Formador de l'EAPC: "Aproximació a les raons de l'opció canareva en la guerra de Successió".
Germà Bel Queralt. Catedràtic d'economia a la Universitat de Barcelona: "Infraestructures a la perifèria de la perifèria: una visió de llarg termini (1720-2010)".
David Garcia Rubert (Director de les excavacions arqueològiques de Sant Jaume. Universitat de Barcelona) i Isabel Moreno Martínez (Directora de les excavacions arqueològiques de Sant Jaume. Museu d’Arqueologia de Catalunya):"I si Tyrichae no fos una simple llegenda?".
Maria José Carbonell Bòria. U.D. Paleografia Facultat Geografia i Historia. Universitat de València:"Les visites pastorals a Alcanar. Una font per conèixer un poble"
Josep Sebastià Cid i Català. Catedràtic de llengua catalana i literatura. Institut Julio Antonio, Móra d'Ebre: "Literatura de l'Ebre i educació".
Xavier Forcadell Esteller. Professor de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili: "El debat relatiu a la creació de la nova comarca del Montsià en la divisió territorial de Catalunya de la II República, com a antecedent en la configuració d’un nou ens institucional a les Terres del Sénia. Perspectives de futur des del punt de vista territorial tot fent especial èmfasi al paper d’Alcanar".
Dr. Ramón Járrega Domínguez. Investigador de l'Institut Català d’Arqueologia Clàssica: "El món romà a Alcanar i el Montsià. Un exemple de poblament rural a l'antic ager Dertosanus".
Agustí Bel Beltran. Formador de l'EAPC: "Aproximació a les raons de l'opció canareva en la guerra de Successió".
COMUNICACIONS I ÀMBITS
Títols i comunicants:
1. Aragonés Salvat, Albert i Beltran Reverter, Joan Bta.: “Andreu Ulldemolins, corresponsal del diccionari dels dialectes catalans”. (Filologia)
2. Bel Beltran, Agustí: “Una possible batèria de costa camuflada rere un xalet camuflat”. (Història)
3. Borràs-Comes, Joan: "L'entonació del canareu: una primera descripció". (Filologia)
4. Buj Alfara, Àngela: “El parlar d’Alcanar en el context del tortosí i el balear”. (Filologia)
5. Camacho Molina, Tomàs i Forcadell Esteller, Xavier: “Els treballs de recerca de l’Institut Sòl-de-Riu i la seua possible incidència en la societat d’Alcanar”. (Antropologia)
6. Cartes Reverté, Antoni: “Les agulles de cabell de la vil•la romana del cementiri (Alcanar)”. (Història)
7. Chillida Fibla, Anna: “Trinitari Fabregat, escriptor d’Alcanar”. (Literatura)
8. Fibla Reverter, Maria Helena: “Lo cuento de Peret”. (Literatura)
9. Forcadell Esteller, Xavier: “Alcanar i els agermanaments intermunicipals: una perspectiva des del dret local i la història contemporània d’Alcanar, fomentada per l’Aspirantat Sant Jordi, i el posterior agermanament d’Alcanar amb Montgat i amb Badalona. Una oportunitat perduda o una oportunitat a no deixar perdre?” (Antropologia)
10. Forcadell Vericat, Toni, Fibla Reverter, Maria Helena i Arasa Centelles, Jordi: “Els molins d’Alcanar. Inventari i descripció del procés de producció”. (Història)
11. Llasat Nolla, Cinta: “L'Ensenyament a Alcanar durant la II Repúplica". (Història)
12. Matamoros Anglès, Vicent: “Alcanar, un so de 2600 anys”. (Història)
13. Matamoros Sanz, Vicent: “Els mestres Ramon Sanmartí i Emilia Gual”. (Història)
14. Queralt Balagué, Andreu: “Raül Moravia versus Gibert Miret”. (Literatura)
15. Sancho Esteller, Joan-Josep i Bel Beltran, Agustí: “Estanislau Ulldemolins i Queralt, metge i poeta, Alcanar (1899-1993)”. (Història)
16. Sancho Fibla, Sergí: “Arrels mediterrànies de la música canareva: reconstrucció de possibles vestigis ancestrals en les cançons populars d’Alcanar”. (Musicologia)
17. Sancho Prades, Judit: “Evolució del fenomen migratori a Alcanar”. (Sociologia)
18. Sancho Sancho, Josep: “El marcel•linisme canareu (1914-1938)”. (Història)
19. Sauch Cruz, Núria: “Els moviments contrarevolucionaris de la primera meitat del s. XIX. Reialisme...” (Història)
20. Subirats Torné, Francesc: “Els elements del terme municipal d’Alcanar pertanyents al patrimoni local i a la guerra civil”. (Història)
21. Tena i Vidal, Guillem: “Petjades d’una guerra (1936-2009). Juan Isidro Borràs, un adolescent en la guerra civil espanyola. La seua vida, la nostra història”. (Història)
1. Aragonés Salvat, Albert i Beltran Reverter, Joan Bta.: “Andreu Ulldemolins, corresponsal del diccionari dels dialectes catalans”. (Filologia)
2. Bel Beltran, Agustí: “Una possible batèria de costa camuflada rere un xalet camuflat”. (Història)
3. Borràs-Comes, Joan: "L'entonació del canareu: una primera descripció". (Filologia)
4. Buj Alfara, Àngela: “El parlar d’Alcanar en el context del tortosí i el balear”. (Filologia)
5. Camacho Molina, Tomàs i Forcadell Esteller, Xavier: “Els treballs de recerca de l’Institut Sòl-de-Riu i la seua possible incidència en la societat d’Alcanar”. (Antropologia)
6. Cartes Reverté, Antoni: “Les agulles de cabell de la vil•la romana del cementiri (Alcanar)”. (Història)
7. Chillida Fibla, Anna: “Trinitari Fabregat, escriptor d’Alcanar”. (Literatura)
8. Fibla Reverter, Maria Helena: “Lo cuento de Peret”. (Literatura)
9. Forcadell Esteller, Xavier: “Alcanar i els agermanaments intermunicipals: una perspectiva des del dret local i la història contemporània d’Alcanar, fomentada per l’Aspirantat Sant Jordi, i el posterior agermanament d’Alcanar amb Montgat i amb Badalona. Una oportunitat perduda o una oportunitat a no deixar perdre?” (Antropologia)
10. Forcadell Vericat, Toni, Fibla Reverter, Maria Helena i Arasa Centelles, Jordi: “Els molins d’Alcanar. Inventari i descripció del procés de producció”. (Història)
11. Llasat Nolla, Cinta: “L'Ensenyament a Alcanar durant la II Repúplica". (Història)
12. Matamoros Anglès, Vicent: “Alcanar, un so de 2600 anys”. (Història)
13. Matamoros Sanz, Vicent: “Els mestres Ramon Sanmartí i Emilia Gual”. (Història)
14. Queralt Balagué, Andreu: “Raül Moravia versus Gibert Miret”. (Literatura)
15. Sancho Esteller, Joan-Josep i Bel Beltran, Agustí: “Estanislau Ulldemolins i Queralt, metge i poeta, Alcanar (1899-1993)”. (Història)
16. Sancho Fibla, Sergí: “Arrels mediterrànies de la música canareva: reconstrucció de possibles vestigis ancestrals en les cançons populars d’Alcanar”. (Musicologia)
17. Sancho Prades, Judit: “Evolució del fenomen migratori a Alcanar”. (Sociologia)
18. Sancho Sancho, Josep: “El marcel•linisme canareu (1914-1938)”. (Història)
19. Sauch Cruz, Núria: “Els moviments contrarevolucionaris de la primera meitat del s. XIX. Reialisme...” (Història)
20. Subirats Torné, Francesc: “Els elements del terme municipal d’Alcanar pertanyents al patrimoni local i a la guerra civil”. (Història)
21. Tena i Vidal, Guillem: “Petjades d’una guerra (1936-2009). Juan Isidro Borràs, un adolescent en la guerra civil espanyola. La seua vida, la nostra història”. (Història)
PROGRAMA PROVISIONAL
Objectius:
Recollir els treballs d’investigació en tots els àmbits de la cultura d’Alcanar des de la celebració del darrer Congrés (2000).
Fonts:
• Treballs de recerca de 2n de Batxillerat de l’Institut Sòl-de-Riu.
• Treballs d’investigació universitaris relatius a Alcanar.
• Treballs individuals i col•lectius que facen referència a l’entorn més proper.
•
•
PROGRAMA PROVISIONAL
-
TÍTOL COMPLET ACTIVITAT: III Congrés d’Història d’Alcanar
- 2 crèdits equivalent a 20 hores lectives
- PROGRAMACIÓ:
- Divendres, 12 de novembre
- 18 h.: Inauguració
- 19 h.: Ponència. Josep Sánchez-Cervelló. Professor de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili
- 20 h.: Germà Bel Queralt. Catedràtic d'economia a la Universitat de Barcelona.
- Dissabte, 13 de novembre
- 9:30 h.: Ponència. David Garcia (Professor de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona) i Isabel Moreno (Restauradora del Museu d’Arqueologia de Catalunya)
- 10:30 h.: Descans
- 11 h.: Comunicacions
•
- 12:30 h.: Ponència. Maria José Carbonell. Professora de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València
- 16:30 h.: Ponència. Josep Sebastià Cid i Català. Catedràtic de llengua catalana i literatura. Institut Julio Antonio, Móra d'Ebre
- 17:30 h.: Comunicacions
- 19 h.: Descans
- 19:15 h.: Comunicacions
- 20:30 h.: Ponència. Xavier Forcadell. Professor de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili
- Diumenge, 14 de novembre
- 9:30 h.: Ponència. Ramón Járrega Domínguez. Institut Català d’Arqueologia Clàssica
- 10:30 h.: Descans
- 11 h.: Comunicacions
12-13 h.: Ponència. Agustí Bel. Llicenciat en Dret
- 13:30 h.: Cloenda
- 16 h.: Visita guiada a les fortificacions de la Guerra Civil a la costa d’Alcanar
- PLACES OFERTADES: 100
INSCRIPCIONS:
per correu electrònic, a l'adreça: guillermina.rubio@urv.cat
per telèfon al: 977 55 95 95
(Les persones sense connexió a Internet que s’adrecen a la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat)
- PREU:
45 € (amb crèdits)
25 € (sense crèdits)
Ho organitza:
Ajuntament d’Alcanar
Universitat Rovira i Virgili
Lo Codolar
Lo Rafal
Moviment de Mestres per a la Renovació Pedagògica de les Terres de l’Ebre
Hi col•laboren:
Antena del Coneixement de la URV de la Sénia
Biblioteca Pública Trinitari Fabregat
CEMEX
Consell Comarcal del Montsià
Delegació del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre
Diputació de Tarragona
Institut Sòl-de-Riu
Institut Ramon Muntaner
Museu del Montsià
Subscriure's a:
Missatges (Atom)